dimarts, 2 de novembre de 2010

La Fira segons en Jordi

Des que surto amb el meu home –o sigui, des que estem junts–, m’ha portat a la Fira d’Andorra. Si comptem que els primers anys, abans de conèixer-lo, també hi anava, per curiositat, o perquè els amics insistien que hi anés, o bé perquè inlingua Andorra, on vaig treballar durant molts anys, necessitava voluntaris per ser a l’estand, conclourem que cada any he anat a la Fira. Hi compràvem els forfets d’esquí, els anys que vam esquiar, hi vam fer el carnet del Club Piolet per a la filla... Però sempre he sentit – i aquí, de nou, es fa palès el fet que sóc de fora – que per a la gent d’aquí, la Fira d’Andorra és quelcom més important i més transcendent que una mena de “shopping mall” americà improvisat en un envelat.

Per a tu, ¿és gran o petita, la Fira?
És curiós que la gent que no és del país sol dir que és petita, i nosaltres diem que no, que la Fira es veu en una hora i mitja, com si la seva mida canviés segons si hi has anat tota la vida, o si ets de fora i la ves en deu minuts. Per a nosaltres és gairebé impossible passar-hi menys de dues hores, perquè és clar, hi trobes a tothom, saludes, parles. Hi ha gent que només veus a la Fira. Has d’anar-hi, perquè és visita obligada. De vegades hi ha gent que ha de viure fora d’Andorra i ve per a la Fira. Pot ser que hi hagi gent que no li agradi i se’n vagi aquests dies, bé, també hi ha aquesta opció, però no és l’habitual.

Al Diari d’Andorra, han fet una enquesta: “Li ha agradat la Fira d’Andorra la Vella?”, i molta gent ha dit que no.
“Però ¿oi que hi han anat? Per decidir si els ha agradat, havien d’anar-hi. És possible que no els hagi agradat l’envelat, o els estands, o el que sigui, però hi han anat. Jo crec que la Fira de les Cultures té molta gràcia. Realment hi ha diversitat a Andorra... I l’envelat m’ha semblat millor que els altres anys. Estava més tancat, i feia menys fred. I si compares el que tenim ara amb el que hi havia fa vint anys, que no hi havia ni envelat ni res, i feia un fred espantós, i estava tot ple de fang, i no ens importava...

T’agrada més la fira d’ara, o la d’abans?
A mi m’agradava més abans, perquè abans era un nen... Per als nens, la Fira tenia aquell encís d’aconseguir enganxines, globus, caramels, berenars gratuïts... Era un lloc per a passar-ho bé. Abans hi eren els animals també, que ara no hi són, i era bonic, veies els animals... Abans la Fira del Bestiar i la Fira d’Andorra estaven juntes al mateix lloc: la Fira d’Andorra tenia la part del bestiar.

Però s’han conservat altres coses bones...
Sempre hi ha hagut els cotxes que fan somiar el que t’agradaria comprar-te: ¿per a què has d’anar de concessionari a concessionari, si així t’estalvies una caminada i t’ensenyen els models més bons?.. Jo, a través dels anys, conservo el mateix concepte de la Fira: vas a veure la gent que coneixes, xerres i de pas, visites. El que fan els meus pares és anar a esmorzar sempre amb els mateixos amics, i van a la Fira, y van a dinar sempre al mateix lloc, a Can Benet, i així passen el dia de la Fira. Els expositors suposo que també en deuen treure algun rendiment, perquè si no, no anirien a la Fira...

Amb qui hi anaves, quan eres petit?
Quan eres petit, primer hi anaves amb els teus pares: com que al teu pare el coneixien a tot arreu, primer anaves amb ell, per tornar després amb els teus amics i per a que et donessin menjar, globus, enganxines. Hi anava amb en Raül, amb en Roger, amb l’Arnau, amb els de l’institut, i amb tota la gent de la colla... Ara també s’hi ven el menjar, però abans et donaven coca, et donaven magdalenes i et donaven coses. Si la meva mare no les ha tirat, encara he de tenir en algun lloc vint o trenta bosses de propaganda que anava a mirar al dia següent de la Fira, és clar... Cada any, tenia el mínim de dos o tres bosses.

Te’n recordes d’algun comerç d’anys enrere, la presència del qual a la Fira t’agradés especialment?
¿Tu et creus que jo em mirava el nom del comerç? Menjava tot el que em donaven sense preguntar. Quan ets petit, no te’n recordes de qui et dóna les coses. Quan van començar a sortir els sucs Granini, no sé quants litres de suc arribaves a beure en els tres dies de la Fira. Primer te’ls donaven a totes hores, i després solament en certs moments, perquè hi havia tants nens que en volien que als comerciants se’ls acabava el suc. I et preguntaven: “Però ¿com es diu el suc?” I tots els nens cridaven: “¡¡¡Granini!!!” I quan ja et sabies el nom, et donaven el suc. També hi havia magdalenes de xocolata, molt bones. No sé quin era, aquell comerç.

Ara també és interessant, per als nens...
Sí, sobretot el Piolet y la Violeta. L’estand de l’Andorra Televisió és un èxit. A la Laura, també li ha fet molta gràcia la foto amb la moto de la policia. Els cotxes no l’acaben d’impressionar, perquè el papa ja en té un. Bé, el primer any sí que m’havia demanat un Mercedes, no té pas mal gust... I li agrada qualsevol lloc on donin globus, està clar que ja comença a tenir l’esperit de la firaire andorrana: els globus, els caramels...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada