diumenge, 1 de maig de 2016

El vigilant del temps


El percentatge de gent extraordinària que viu entre nosaltres és alt. A la nostra societat, l’existència anònima és impossible. Tothom s’hi coneix en un grau d’intimitat considerable. Andorra, però, ha atret, per diverses raons, persones d’un destí gens comú.

Edward Allcard és un veí de l’Aldosa, la Massana, que l’any 2016 complirà 102 anys. Quan el vaig conèixer, encetà un monòleg sobre el canvi de la pressió atmosfèrica i la direcció del vent: un típic anglès dels llibres. Em parlà de precipitacions i núvols. Mentalment, el vaig batejar “the Man Who Watched the Weather”, l’Home que Vigilava el Temps. Té unes celles blanques i espesses, una mirada blava punyent. És el marit de la Clare Allcard, que coneixem per la participació en associacions sense ànim de lucre i pels llibres A Gypsy Life (traduït al català amb el títol Rodamons de la mar) i The Intricate Art of Living Afloat. A més, Edward va ser el primer a creuar l’Atlàntic en solitari en ambdues direccions. De fet, a la coberta del llibre Single-handed passage, publicat per l’editorial Putnam de Londres, se’l descriu com l’únic home de la història que ha assolit aquesta fita. Entenc, però, que és possible en els 65 anys transcorreguts des del moment de la publicació ho hagin repetit altres intrèpids. Ens quedem amb la idea que és, almenys, el primer. Edward Allcard va arribar a Nova York a bord del Temptress (un nom ben curiós per un iot, La Temptadora) quan la meva mare tenia tres mesos i el meu pare encara no era nascut (però concebut). Edward estava a punt de complir els 35 anys: un any més jove que el meu avi patern. Havia passat per la guerra; era arquitecte naval. Només en fa una referència al seu llibre: quan parla del seu rellotge, que utilitzava per a la navegació, esmenta que havia reemplaçat un Omega similar emportat del seu canell per un casc de bomba.

Single-handed passage representa la descripció d’un viatge de 80 dies i 6.000 milles (uns 10.000 km), d’Anglaterra a través de Gibraltar i fins a Nova York, en solitari a bord d’un iol d’uns 10 m (34 peus) de llarg. El relat d’Edward Allcard ens transporta, com per art de màgia, al mig de l’oceà, sense cap altra companyia que la dels peixos que serveixen d’aliment fresc, com per exemple llampugues, de molt bon gust i carn tova, ocells debilitats i papallones de colors que vénen de visita. També hi apareixen puces indesitjables, vaixells que passen al costat, ones enormes, vent, taronges seques de postres i l’esperit inconquerible. Per si decidiu emprendre un viatge semblant, recordeu que algun dia la barca es trobarà del revés. El segon llibre de l’Edward, Temptress returns, està dedicat a la llibertat.

(Publicat al BONDIA el 30 de març de 2016. Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor).

Cap comentari:

Publica un comentari