UOLS

No sé vosaltres, però jo m’estic morint de curiositat. Fa més de tres anys que em moro de curiositat. El dia 28, demà, s’inaugura a la Massana la Universitat Oberta de La Salle. No podré ser-hi perquè tinc altres compromisos laborals que s'hi solapen. Aquesta frase ha sonat una mica com si algú m’hi hagués convidat, i no, no és el cas; però és de suposar que tant la inauguració de les dotze com la inauguració de les sis són esdeveniments oberts al públic, i naturalment, ho serà la jornada de portes obertes entremig. M’agradaria ser-hi. Crec que seria bo ser-hi present. Des d’aquell dia en què Josep Maria Masó em va explicar el projecte de la Universitat Oberta de La Salle d’una manera brillant i engrescadora (com és que passen tan ràpid, els anys? Eren els temps del Govern d’Albert Pintat), des d’aquell dia llunyà, però per a mi significatiu, formo part del públic simpatitzant i interessat en el futur de la UOLS a casa nostra.


La meva informació actualitzada sobre la nova universitat és més aviat escassa. La seva pàgina web (www.uols.org) avui presenta cinc paraules enigmàtiques: “evolució del projecte... pròximament inauguració”, i una elaborada i detallada pestanya de contacte. No l’he arribat a fer servir. Ho hauria d’haver fet per tenir per avançat totes les respostes clares als interrogants que se’m presenten. No he esgotat tots els canals possibles d’informació. La meva actitud ha estat la típica d’una persona arrelada a Andorra que vol informar-se: he llegit el que he trobat a la premsa i he intentat fer preguntes als amics que se suposa que saben de tot. M’han donat respostes genèriques que indicaven que probablement s’oferirà algun grau en enginyeria, i que si hi ha algun màster segurament no tindré diners per permetre-m’ho... Tant se val. En tot cas, La Salle, com a institució, m’impressiona: el típic missatge publicitari deixa a la memòria 300 anys d’experiència i un milió d’alumnes cada dia a les seves aules universitàries. La primera universitat privada d’Espanya en nombre d’alumnes. La segona millor universitat privada d’Espanya. Déu n’hi do. Què s’hi pot dir? Benvinguts siguin a casa nostra.


Recordo aquella entrevista que Xavi Palma va fer a Ramon Ollé, el futur director general de la Universitat Oberta de La Salle a Andorra: així el va presentar al programa, l’any 2009. Avui l’he tornat a mirar. Us en transcric alguns fragments que m’agraden molt: “Si una institució com la nostra arriba a un país, és per establir-hi arrels”. Establir-hi arrels. Que hi estableixin arrels com ho hem fet tots els nouvinguts: és important. I aquí un altre seguit de fragments interessantíssims: “Quan estem dient la universitat oberta, estem parlant de semipresencial, per tant, també hi haurà estudiants físics. Estem pensant reclutar personal, educadors andorrans, i començar a fer coses des d’aquí. Nosaltres el que volem fer és aprofitar la nostra sinergia per portar estudiants estrangers, perquè els estudiants estrangers puguin passar temporades a Andorra i puguin cobrir determinades àrees d’estudi a Andorra”. Gràcies a l’entrevista en qüestió vam saber que tots els plans d’estudi ja estaven aprovats, que la inversió inicial en el projecte va suposar 1,2 milions d’euros sense comptar totes les inversions que tenien fetes en programes en línia: inversions milionàries. També que es preveia que la UOLS d’Andorra assoliria 6.000 matrícules en 4 anys. És cert que estic citant un document de l’any 2009, però les coses essencials no poden haver canviat.


Demà, dia 28 sabrem més detalls sobre el magnífic projecte que finalment s’ha pogut fer realitat. Ens falta saber-ne més coses: la presencialitat en la qual insistia Ramon Ollé considerant-la un complement moltes vegades necessari del "learning by doing" es podrà introduir des del principi, gradualment? Com es desenvoluparà la col·laboració amb la Universitat d’Andorra? Demà sabrem quines titulacions s’oferiran, podrem veure els preus i els plans d’estudi. Mentrestant, ja us ho deia, em moro de curiositat...

(Publicat al BONDIA el 27 de juny del 2012)