dimecres, 6 de març de 2013

El Dia de la cultura


Hi ha un adagi molt famós, una paradoxa d’aquelles que sempre se citen, que afirma que si necessites que alguna cosa és faci d’una manera ràpida i eficient, l’has de donar a la persona que més feina té en aquest moment.  També tots hem sentit dir que el volum de la feina s’expandeix en proporció inversa al temps disponible per completar-la. No sé si ho he formulat correctament: en altres paraules, això significa que com més temps es té per completar una feina, més es triga en acabar-la. Naturalment, tot té el seu límit: però si hem de fer una mica de cas de totes aquestes teories possiblement estrafolàries, ara mateix se’m podria donar tota la feina urgent del món. L’únic que em posa trista és que no es pugui ser a diversos llocs al mateix temps. I el tipus de feina que tinc m’impedeix coincidir amb la gent (excloent-ne, naturalment, la gent amb qui treballo) a la majoria dels moments de celebració, oci i descans.

Sempre intento amagar-ho del lector, però de fet, com qualsevol qui apareix a la premsa escrita, cada vegada que em llegiu sóc un text “d’ahir”. Les meves cartes us arriben amb retard, a la manera del correu del segle passat. Sí, per a mi, encara som el dia 5 de març, i les hores de feina, com sempre, se m'encavalguen amb totes les possibles activitats plaents. En el moment quan us estic escrivint, encara ni tan sols ha començat la celebració anual del Dia de la cultura i lliurament dels premis Àgora Cultural 2012 a Rosa Mari Sorribes, Joan Massa i Lluís Claret. Quina tria més impecable, quin sentit més perfecte té sempre l’elecció d’Àgora Cultural. Enhorabona, enhorabona a tots! No hi seré físicament per aplaudir-vos, però per escrit i en esperit alegre m’hi uneixo. Felicitats, felicitats a tots els homenatjats, i als organitzadors també! De tots els anys que s’ha celebrat l’Àgora Cultural, hi he pogut ser comptades vegades: però segueixo fidelment, amb molta il·lusió, el lliurament dels seus premis a la trajectòria de persones dinamitzadores de la cultura andorrana.

Moltes vegades tenim la sensació, - i és una sensació provada, fonamentada i confirmada per aquells qui coneixen el valor dels sentiments i les paraules, - que no sabem ser prou agraïts amb les persones que fan que la nostra vida sigui cada dia més plena de sentit, de contingut i de bellesa, amb els que tiren el país endavant. Ens costa agrair (si ens comparem amb els veïns del nord, del sud o d’altres múltiples llocs geogràfics) l’esforç, la imaginació i l’impuls creatiu dels que construeixen el més important que pot tenir el país: la seva cultura. No en sabem, com a conjunt de ciutadans: però, gràcies a Déu, hi ha persones i entitats que lluiten per trencar el desequilibri. I gràcies a Déu, hi ha persones que porten a terme una tasca intel·lectual, social, musical, artística, organitzadora, sempre creativa, sempre desinteressada, arriscada i oberta a tots els vents. A tots vosaltres, feliç Dia de la cultura. A tots vosaltres, no defalliu mai.

(Publicat al BONDIA el 6 de març del 2013) 

Cap comentari:

Publica un comentari