divendres, 19 d’abril de 2013

Oracle d'amor




Dibuix: Jordi Casamajor. Text: Alexandra Grebennikova.

Oracle d'amor
Chrysanthemum leucanthemum

Margaridot, margarida de prat, és una mala herba comuna que creix a la vora dels camins, a brolles i pastures, a totes les regions dels Països Catalans (de 150 a 2400 metres d’altitud) menys als Balears. Forma part de les herbes que s’assequen i es guarden per l’hivern per alimentar el bestiar , i diuen que els seus brots sense obrir es poden menjar marinats com tàperes. A Rússia, el nom popular que se li dóna és el mateix que el de la camamilla, universalment coneguda pels seus usos medicinals, però les flors de camamilla, tan bones per infusions i curar la bronquitis, són massa petites per fer-ne corones, massa delicades per fer-les servir com a oracle d’amor: “m’estima... no m’estima...”

A les vores del nostre poble (el poble on estiuejàvem), entre el riu i el bosc, hi havia camps tots plens de margarites, immenses planúries blanques i grogues. Els adults, més que res les dones joves, collien les flors, les oloraven somrient i les posaven en pots de vidre, a sobre de la taula del menjador. Ningú es preocupava per l’amor, o així m’ho semblava. Els nens hi jugàvem, sí, a fer malbé les flors salvatges a base d’una mena d’oracles d’amor: aquests tenien una llargada més prominent que a la versió catalana. Deien, més o menys textualment: “M’estima; no m’estima; m’escopirà; em besarà; una abraçada em farà; a pastar fang m’enviarà”. Ni que hi hagués algú genuïnament preocupat pel futur de les seves aspiracions amoroses, l’esmentada llista trauria ferro a la tragèdia romàntica de l’assumpte amb èxit i rapidesa. Així, tant els nens avorrits com les nenes avorrides es divertien ben sovint desfullant els pobres margaridots i rient del resultat, fos quin fos. Sovint burxaven uns als altres, predient l’avenir dels companys de jocs a base de margaridots desfullats: “T’estima; no t’estima; t’escopirà!” Els adults no ens renyien, tot i que crec recordar que en aquella època les margarides del prat eren les flors preferides de la meva mare. No hi havia gaire consciència ecologista; ningú ens deia que era necessari deixar les flors en pau i conservar l’entorn natural; en tot cas, treure pètals a les flors del camp era força preferible a destruir els formiguers o tallar els cucs en dos amb pales.

Mai no he entès la utilitat dels oracles d’amor. Per il·lustrar el concepte, n’he trobat un a la xarxa: m’ha fet girar cinc cartes a base de clics i m’ha dit que el meu desig és la desesperació, els meus pensaments són les fletxes i el meu avenir és un precipici. Afegiu-hi que la persona dels meus somnis és un torrent i el resultat de tot això és un raig de sol, i crec que tots entendrem el meu comprensible desconcert. Quant a les margarides, un dels treballs lligats a la seva simbologia amorosa es pot trobar a la web de disseny “surreal” dels creadors de la part nord-est de Catalunya que es diu “Bussoga” (la paraula “bussoga” és un dialectisme i significa un bony que surt en conseqüència d’un cop, generalment al cap o al front; la paraula “surreal” és un neologisme que ve del concepte del surrealisme, “l’avantguarda que busca la realitat suprema per sobre el conscient”). El treball en qüestió es diu “M’estima... no m’estima...”: http://www.bussoga.com/cat/boto1/mestimanomestima/mestimanomestima.html .

És un mural de diverses unitats en forma de margarida (formades a partir de tapes de vàter, gerberes i mitges esferes de porexpan pintades de groc) aplicat a la paret de les Sarraïnes, durant el festival de Girona “Temps de flors” del 2004.

(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 15 d'abril del 2013)

Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor

Cap comentari:

Publica un comentari