dilluns, 10 de febrer de 2014

Pistatxo, la nou feliç

Sóc una bola que viu al seny d'una família d'esquelets. No sé com ha pogut passar. Quan vaig conèixer en Jordi, teníem el mateix pes. Bé, no excloc la possibilitat que jo pesés una mica més, perquè sóc força més alta, però en cap cas es tractava d'una diferència substancial. Vam continuar pesant el mateix durant la primera dècada de la nostra relació, menjant en família i engreixant-nos paral·lelament (és un cuiner excel·lent), fins a que no va arribar el dia quan va haver de fer una dieta estricta i va perdre 16 quilos. Glups. Ara es pot amagar darrera meu amb facilitat. La nostra filla també era un pesolet quan va néixer, un bebè ben rodó amb galtetes adorables, però la seva afició a tots els esports, especialment la gimnàstica artística, la natació i l'esquí, van fer que als seus vuit, gairebé nou, anys d'edat representi un cúmul de músculs que sembla de pedra i pesa menys que una motxilla d'un excursionista. Em mira amb ulls molt crítics i s'inclina a proposar una intervenció quirúrgica com a remei per corregir la meva presència física. No em sembla gens bona idea. La liposucció és cara, l'estància a l'hospital requereix un cert temps que no tinc, em podria morir, i a més a més, recuperaria el pes que ja tinc en un tres i no res. Tenint en compte que no em moc i m'alimento de croissants de xocolata i cafè amb llet, la part sorprenent de l'assumpte és que no m'hagués engreixat molt abans. En tot cas, ja hem arribat al moment quan em començo a fer la pregunta que ha turmentat les il·lustres ments de totes les èpoques i tots els pobles: ¿què puc menjar per aprimar-me?
La resposta d'uns certs sectors de la ciència són els pistatxos. Els nutricionistes americans van fer un experiment amb una sèrie de persones que volen perdre pes, i van veure que aquells qui menjaven uns quants pistatxos abans de dinar, després consumien 41% de calories menys que els altres voluntaris que no s'havien tret la gana amb pistatxos. Així, el fet de menjar pistatxos entre hores disminueix la quantitat total de calories consumides durant el dia un 23%. Tot això és ben curiós, perquè per l'altra banda, la consumpció de pistatxos també es recomana per recuperar-se de la desnutrició i ajudar a que el cos es recuperi després d'un gran esforç físic o mental (al cap i a la fi, 100 g de pistatxos contenen 550 kcal!) Els pistatxos ajuden a combatre la fatiga crònica, milloren el funcionament del fetge, del cervell, de l'estómac, i formen part de la llista interminable dels productes que se suposa que milloren la potència sexual (potser la gent s'hi obsessiona un gra massa). També contenen antioxidants i carotenoides que milloren la vista.
A l'antiguitat els pistatxos es consideraven un símbol d'èxit i riquesa, i fa dos mil cinc cents anys que s'utilitzen a la cuina. Els xinesos anomenaven el pistatxo «la nou feliç», probablement degut al fet que l'esquerda que té la closca de la llavor s'assembla a un somriure. S'ha d'emprar molt esforç en cultivar un pistatxer que doni fruits, ja que és un arbre que creix molt lentament, tot i que entre els avantatges que té s'ha de destacar que figura entre les plantes més resistents a la sequera. Des de fa segles, els pistatxos s'afegeixen a plats més exclusius d'alta cuina. Podem esmentar també el fet curiós que a Estocolm, s'ofereix el gelat de pistatxo als guardonats amb el premi Nobel.
Dibuix: Jordi Casamajor. Text: Alexandra Grebennikova
(Publicat a El Periòdic d'Andorra el 10 de febrer del 2014)

2 comentaris:

  1. Doncs jo normalment consumeixo pistatxos després de sopar, un cop estic mirant alguna sèrie o pel·lícula i així em distrec. Ja veig que ho faig fatal... però per sort no tinc problemes de pes, de moment...

    ResponSuprimeix