Una de les lectures obligatòries de l’escola secundària russa, si no han canviat els programes, és la novel·la Un heroi del nostre temps, de l’escriptor romàntic del començament del segle XIX Mikhaïl Lérmontov, un noble rus descendent d’escocesos, oficial dels dragons, mort en un duel a l’edat de vint-i-sis anys. La malaltissa existència de Petxorin a les valls del Caucas, entre contrabandistes i militars, marcada més per la crueltat que no pas per la compassió, la lluita amb els txerkessos i els ossetes, els lligams romàntics de curta durada amb princeses de diverses procedències, els furts de cavalls i de dones, els duels al caire dels penya-segats estaven més allunyats de mi que els planetes Tatooine i Alderaan. L’heroi del temps de Lérmontov estava predestinat a viure una vida curta i brillant, marcada per sensacions intensament fortes. Sense elles s’avorria com una ostra. Sense una porció substanciosa de patiment no podia ni viure, ni deixar viure, com una mena de menairó en forma humana que ho destrossava tot si no se li presentava a temps un repte dificilíssim. Una notable pèrdua de capital humà al mig de la majestuosa natura de les valls muntanyenques. Un home de qui típicament t’enamores d’adolescent pensant que ets predestinada a salvar-lo de la vida de glamur, drogues i borratxera.
El títol ambigu d’aquella novel·la que vaig haver de llegir d’adolescent i que ara podeu llegir en català en una magnífica traducció de Miquel Cabal Guarro, publicada per l’editorial Alpha, em va fer pensar en els herois del nostre temps que personifiquen l’època en què vivim, sobretot els el cine. Ara ho puc resseguir amb més precisió que uns anys enrere. Un dels plaers de tenir una filla de deu anys és la possibilitat d’anar amb ella a veure pel·lícules biogràfiques i històriques, d’acció i de ciència-ficció, a banda dels ja tradicionals dibuixos animats. Des del desembre, hem vist com James B. Donovan (Tom Hanks) lluita per la legalitat en un cas d’espia soviètic, Philippe Petit (Joseph Gordon-Levitt) camina per la corda fluixa entre les Torres Bessones, Steve Jobs (Michael Fassbender) no s’acaba de decidir si és o no és el pare de la seva filla i Joy Mangano (Jennifer Lawrence) inventa el que es coneix com el pal de fregar màgic. A totes aquestes pel·lícules, veiem un ésser humà davant d’un repte, a voltes inútil o ridícul, a voltes inicialment incomprès: al final triomfa. Com és d’esperar, el meu heroi preferit és l’únic personatge “normal” de tots: l’advocat i negociador americà que tracta amb cordialitat i respecte l’espia soviètic que defensa. Aposto per un home que intenta fer el que considera correcte en qualsevol tipus de circumstàncies. Quant als altres, sembla que últimament estem obsessionats, igual que el meu vell amic Petxorin, per viure una vida excepcional, que no s’assembli a les vides de tots els altres, tenir un repte i un somni que s’ha de realitzar tant sí com no i, en el camí, fer-se ric o famós o les dues coses a la vegada. La imatge de l’heroi del nostre temps em deixa amb una certa buidor, un xic desorientada: o potser simplement és una reacció de l’organisme a la falta de nutrients i l’excés de sucre i sal ara que hem menjat massa llaminadures i crispetes. Tot i així, de tant en tant, cap al vespre d’un cap de setmana de feina, és d’agrair poder-se oblidar en un món de fantasia on Charlie Brown i la Nena dels Cabells Rojos prometen escriure’s durant les vacances i la Rey (Daisy Ridley), drapaire del planeta Jakku, troba el seu destí.
Publicat al BONDIA el 19 de gener de 2016. Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada