Diu Warren Buffett que el temps és amic dels negocis meravellosos i enemic dels negocis mediocres, i s’ha de dir que després de quatre anys d’espectacles de Cirque du Soleil Scalada a Andorra, la col·laboració entre el petit país dels Pirineus i la companyia del circ més popular del món té tots els indicis de resultar un negoci meravellós. Si fa uns anys temíem que es tractaria d’una bombolla de sabó força cara (tot i que, sens dubte, molt bonica) i d’efecte nul (a banda d’uns quants autobusos plens de russos que venien de la platja amb un entrepà ja fet), ara ens comencem a preguntar com és que una idea tan genial no se’ns havia acudit abans. ¿O sí que se’ns havia acudit?
Els espectacles del Cirque du Soleil a Andorra a l’estiu han arribat a crear un ambient semblant al que conjurava, fa mig segle, el Pessebre Vivent del gran Esteve Albert a l’hivern. De fet, si ens abstraiem de l’indestriable component religiós del Pessebre Vivent d’Engordany, la idea és molt semblant: un espectacle viu, original i únic que té lloc a l’aire lliure, en la proximitat directa al nucli comercial principal, unes grades adaptades de tal manera que els espectadors que paguin se sentin a gust, una participació entusiasta dels voluntaris... Els temps han canviat, però, salvant totes les distàncies que vulgueu, perseguim el mateix objectiu: atreure turisme fora de temporada amb un espectacle que té un fort component local, que crea un lligam amb Andorra. Als guions intel·ligents i subtils, la presència dels paisatges i típiques activitats del País dels Pirineus és lògica i imprescindible, però forma part d’una història que parla d’altres coses: així apareix Londres a la sèrie Sherlock o a la pel·lícula de l’osset Paddington.
Cada any, l’organització de l’esdeveniment millora. Ja hem vist que les pluges fortes del mes de juliol no són un fet excepcional sinó típic, i el nou pavelló semicobert és tot un encert; també ho és l’àrea per menjar i beure. Ha millorat la coordinació de les sortides, amb el trànsit desviat i molts bars oberts. Potser encara em falta una mica de vida als carrers nocturns a l’hora de l’acabament de l’espectacle, tal vegada una petita actuació musical d’un grup local per tenir la sensació que “la festa continua”, que no cal tornar cap als hotels de seguida. Posats a demanar, també m’agradaria que els artistes del Cirque du Soleil tinguin més contacte amb la població, que facin algun taller per a nens, però això ja no sé si és possible.
Si encara no heu vist l’espectacle, us queden quatre dies comptats. No us perdeu un xou ple de llum, humor i moviment, amb coreografia perfecta i l’actuació del beatboxer KRNFX. I ja sabeu, l’any que ve, ens espera un nou espectacle i noves sorpreses.
(Publicat al BONDIA el 27 de juliol de 2016)
Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada