dimarts, 5 de juliol de 2016

Qui menja sopes, se les pensa totes


Des que la meva filla ha crescut i s’ha fet una gran patriota encampadana, m’adono que escric molt sobre Encamp. Aquest cop estava temptada d’escriure sobre la Nit de papallones organitzada la setmana passada pel Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra, que va començar a les 20.30 a la Biblioteca Comunal d’Encamp i va acabar a mitjanit a la GR-11, per sobre de la torre dels Moros a les Bons, on els paranys de llum ultraviolada havien atret multitud de papallones nocturnes de tots els colors.
És, tal vegada, l’excursió més exòtica que hi he fet des que hi visc. Però tinc avui un altre tema de què us vull parlar, també d’Encamp i, a diferència de la Nit de papallones, que no tornarem a fer fins l’any vinent, us pot interessar per l’any que som. Mireu. Al carrer Pas de la Casa, número 4, just al costat de l’hotel Pere d’Urg, hi ha un restaurant que si no hi aneu, aviat tancarà, i em sabria molt greu que tanqués.
Tal com pinta la crisi, potser no arribaran a la propera Nit de papallones, i això que fan batejos i comunions i aniversaris i totes aquestes coses, i tenen lloc perquè juguin els nens i una guitarra si algú s’anima a cantar i un karaoke per raons semblants. I són molt agradables. Bé, què us he d’explicar sobre el tema de la crisi: és el que és, millor us parlo del restaurant en si, que ens ho passarem millor. Tenen cervesa russa d’aquella que bevíem als carrers de Moscou a la meva època d’estudiant, i fan els Stroganoff de carn de cavall i de pollastre, també fan sopes de verdura com les que feia la meva àvia, que els àngels la tinguin al cel.
L’any passat, quan els dimarts acabava les classes abans del que era habitual, sempre hi anava a menjar una sopa a quarts de vuit del vespre, abans de recollir la Laura a la piscina del centre esportiu. S’hi estava molt bé, a les vuit, abans que vinguessin els altres clients: més d’un article del BonDia, que sempre surt els dimecres, s’hi va gestar o revisar. A part del típic menjar rus a la carta, entre setmana fan un menú de tres plats per 10 euros, al migdia i a la nit, i cuinen superbé. El restaurant es diu El Cresper, i no sé què és, un cresper: el nom no és nou, ja podria ser l’abreviació del nom d’algú que es digui Pere Crespo, o dues germanes Cristina i Esperança o què sé jo.
Recordo que molts anys enrere era un restaurant francès que ens agradava quan érem joves, després no sé qui més el va tenir, i els que el porten ara són una parella: ella és russa, ballarina professional de Sarátov; ell, un català de Tarragona, arribat a Andorra fa uns quants anys, que sempre s’ha dedicat a la restauració. Fan cuina internacional, plats russos, plats espanyols, una mica de tot. Aneu-los a veure, que menjareu bé i em fareu molt feliç si els ajudeu a passar l’estiu. Podeu reservar al 854 833, o veniu sense reserva. Apa, bon profit.
(Publicat al BONDIA el 8 de juny de 2016).
Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Jordi Casamajor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada