Com a bon andorrà

(article publicat al Diari Obert (Diari d'Andorra) dimecres 28/07/10)

Els últims dies, s’ha citat bastant l’himne nacional que parla dels Prínceps defensors, “i no pas dels Prínceps que ens matxaquen” (Diari d’Andorra del 23/07), en referència a l’actuació del copríncep Nicolas Sarkozy cap a Andorra en el moment de la crisi dels paradisos fiscals i l’aixecament del secret bancari.

Què ha significat, per a nosaltres, l’aixecament del secret bancari?.. Fa un temps, unes condicions privilegiades ens havien permès treure’n profit. Però si els governs dels països veïns no volien permetre els seus ciutadans a evadir impostos fàcilment i a pocs quilòmetres de la frontera, tenien bons arguments. Ara es tracta de tenir les mateixes condicions que els bancs dels altres països europeus amb un sector bancari especialitzat i desenvolupat. Haurem d’adaptar-nos a un mercat competitiu. Si, tal com volem pensar, tenim un sector bancari fort, competent i internacionalment reconegut, sabrem fer front a la crisi.

El canvi que se’ns demanava, en una gran part ja s’ha fet. De què ens queixem, doncs? Si Nicolas Sarkozy en fou un dels principals culpables, - com a andorrà, ha fet bé. Si, de cara al futur i per raons de justícia, seguretat i igualtat de condicions, ha calgut fer que les nostres operacions siguin transparents per a certs organismes internacionals, de la mateixa manera que ho són els serveis bancaris dels altres països líders del sector, benvingut sigui el canvi. Si el considerem veí, potser podia haver-se comportat millor, però si, en la seva funció de copríncep, el considerem d’aquí, com un del poble, ha fet el correcte. Aquest dijous ens ve a veure. Probablement serà sec i breu, probablement ens mirarà amb ulls crítics. No estarà per romanços, com ho farien estrangers exòtics. Esperem que s’hi senti a casa, com a bon andorrà.