diumenge, 4 de març del 2012

La música i l’aroma, al Museu de Perfum


El món del perfum és un món perillós. Com, de fet, són totes les coses relacionades amb la química. De manera igual de clara i directa, s’assembla a tot el que està relacionat amb la música. Les notes i els acords perfumístics amaguen, en el seu si, amors i desamors, un malestar incomprensible, tristor i esperança. Tot el que provoca emocions intenses en la promesa de felicitat té un poder enorme, incontrolable, però quan es tracta de la pintura o de la poesia potser és més fàcil de desxifrar, d’endevinar la seva influència sobre els nostres pensaments i les nostres accions.

Vaig formar part del taller “Perfum i música, camins per a la innovació”, d’Agustí Vidal, perfumista i músic, director de la Coral Polifònica Granollers, en companyia d’Eva Arasa, Reinaldo Márquez i altres admiradors de l’alta perfumeria i tot el que envolta el Museu del Perfum de la Fundació Júlia Bonet. Hi vaig tenir l’ocasió d’enamorar-me del perfum “Núvol de Llimona” –sempre em poso difícils les coses–: és un perfum que no es ven a totes les perfumeries, sinó al restaurant Cal Roca, a Girona, i està inspirat en les seves postres. És dolç, casolà i tendre; fa olor de mus de llimona, de llet i magdalenes. Agustí Vidal, que és, incidentalment, el creador de “Núvol de Llimona”, ens va mostrar, en el curs d’una magnífica classe magistral, com al món de la música i al món de les aromes es creen obres mestres a partir de variacions del mateix tema.

De la mateixa manera que podem dibuixar una relació entre la cançó “My favourite things” i un dels estàndards de jazz, Epistrophy, de Thelonious Monk, dos perfums de gran èxit, “Be Delicious”, de Donna Caran, i “Nina Ricci” tenenla mateixa base natural: la poma. La poma àcida, la Granny Smith, en el primer; la poma caramel·litzada o poma al forn en el segon. “Mirant el mateix tema des d’una altra perspectiva –explicava Agustí Vidal– es va crear un nou perfum.” L’altre exemple d’una interpretació del mateix motiu perfumístic que ens va fer veure eren les fragàncies “París”, d’Yves Saint-Laurent, i “Trésor”, de Lancôme. I tot seguit ens mostrava el lligam entre un fragment d’un dels concerts de Brandenburg de Bach i Dumberton Oaks, de Stravinsky. “Una capacitat especial que tenen els artistes –concloïa el perfumista– és mirar les mateixes coses de costats diferents.”

Seria difícil explicar totes les coses que s’aprenen –o totes les sensacions que es tenen– en un taller com aquest: la relació entre el tipus de perfum amb el moment històric de la seva creació, amb el tipus de disseny que es busca per al flascó, amb la personalitat del perfumista i amb els valors que deu representar la fragància... En tot cas, espero que la tradició dels tallers perduri, i que tinguem l’ocasió de repetir la grata experiència de participar-hi. Dotze perfums, i dotze temes musicals, en dues hores d’un gran plaer.

(Publicat al BONDIA el 29 de febrer del 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada