No s'hi val

Quan sigui gran, vull ser apocalíptica. Fins a un cert punt, ja ho sóc. És còmode i saludable. Hi ha pocs passatemps menys sacrificats que anunciar el final del món tal i com és: el món canvia cada moment. Fins i tot les aigües del mateix riu, com va notar un antic grec estudiós i melancòlic, no romanen intactes durant el període de temps necessari per fer l'experiment de mullar-hi els peus un parell de vegades. No sé que en diria, d'un mar, però amb tota probabilitat exactament la mateixa cosa. Les ones que venen i van, canvien.

Ja ho remarcava Louis XIV - i altres tirans -, que és preferible inspirar pànic que fer pena. Si pots demostrar que tot està a punt d'acabar fatal, el públic et tracta amb un cert respecte poruc. Per moltes calamitats que puguis predir a llarg i mitjà termini, sempre n'hi pot haver un cert percentatge que es complirà. I si no es fan realitat, malament rai: ningú se'n quedarà decebut. Mirar el futur amb optimisme no té el més mínim sentit. La gent se'n riu: ja se sap, dona, que tard o d'hora, "tot anirà malament". No importa com d'hora o com de tard: mai no és prou tard, mai no és massa d'hora, però res - sigui la tranquil.litat, sigui la pau, sigui l'amor o els diners, la joventut, els beneficis, l'interés i la paciència, la bellesa, el bon temps, les èpoques quan guanya el Barça, - per molt trivial o etern que sigui el que ens fa feliços, és un fenòmen que té totes les possibilitats de no durar eternament. I sempre hi ha gent que diu:"Ja t'ho deia jo, ja es veia venir".

Ja ho sabeu: no puc deixar de pensar en aquell que va tenir la desgraciada idea de disparar dos trets a les finestres de les habitacions d'una família adormida. El més profund del meu cor em diu que no és cap tendència ni símptoma de la transformació del paradís de seguretat ciutadana en una jungla despiadada plena de pena i perill. Però els últims dies he sentit veus - algunes que honestament, preferiria ignorar, i d'altres que respecto més que la meva - que han vist aquest acte inútil i inhumà com a mostra de canvis en la societat. No, no voldria que ho fos. Tota persona que intenta atacar i coaccionar els innocents i indefensos es mereix ser portada davant els tribunals, jutjada, condemnada i oblidada. No representa a ningú, no representa res. No és un acte polític. No es pot explicar per cap canvi social. No hi ha raó que valgui per disparar un rifle de caça a les finestres dels nens que dormen a casa seva. Que no m'intentin dir que és intel.lectualment comprensible. No s'hi val. 

(Publicat al BONDIA el 23 de maig del 2012)