dimecres, 2 de juny de 2010

Convalescent

Puc afirmar amb seguretat que dec tenir malsons, perquè cada matí em desperto amb una alegria descomunal. Jo sóc una convalescent dels meus somnis. Les finestres del nostre dormitori donen a un hort i un galliner. Vivim al mig de la natura, encerclats per un anell de muntanyes. Envoltades en boira, refrescades per pluges recents, elles guarden un mut dolor d’una tristesa amagada.

No sóc una aficionada a oniromància: no crec que els meus somnis prediguin el futur, però m’il•luminen el present. No recordo quina vida es desenvolupa davant dels meus ulls tancats quan em transporto al món de l’inconscient en ales invisibles. Però quan torno a creuar el Riu de l’Oblit, i sóc al meu llit, el meu home dorm i els galls em canten, m’agrada la vida que veig. Amb tots els seus defectes, amb totes les ganivetades mesquines, amb totes aquelles ingrates sorpreses de naturalesa humana que puc arribar a representar, m’agrada la vida. Tant Andorra com jo mateixa tenim aquella faceta, un alter ego obscur, que es revela als meus malsons: sé del cert que en la vida real, som menys cruels, més ordenades, som millors del que podríem ser. Hom pot defensar un punt de vista oposat: també segur que som pitjors del que podríem ser. Però millorar-nos instantàniament seria impossible. Destrossar-nos instantàniament seria tan fàcil que no vull entretenir-me donant-vos-en exemples. Som fràgils, ho sabeu?.. Som fràgils. Obro els ulls. Aquells que encara hi sou, estimeu-nos mentre vivim.

(Publicat al BONDIA el 2 de juny del 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada