dimecres, 1 de desembre de 2010

El col•lapse de la primera nevada

Encara borratxos de l’espectacular victòria del Barça, estàvem fent un cafè amb xocolata a dos quarts de nou del matí, i pensàvem que els conductors dels vehicles que pitaven a fora s’ho estaven passant pipa celebrant el cinc-zero de la nit passada. Un cop hem tret el cotxe del garatge, però, hem vist que per molta afició barcelonista que hi pugui haver, el col•lapse general no es devia a cap manifestació popular amb pancartes blau grana. Ha nevat.

Al centre d’Encamp, la gent que baixa a Andorra a peu saluda als presoners de les llaunes amb rodes que fan la fila índia per la carretera. - “Bon dia, bona hora!” - “Què hi feu, passant fred?” “És que nosaltres baixem a peu, és molt més ràpid”. Els conductors fan cara de circumstància, i contesten tots el mateix: “No pot ser que estigui tan col•lapsat, fill, és que no pot ser.” La realitat els porta la contrària. Una hora més tard, segueixen cinc metres més lluny de la farmàcia, dient la mateixa cosa: “El país de la neu es col•lapsa amb una nevada. Espectacular. No tenim perdó de Déu.” Els gossos, els gats i altres petits animals ens avancen. Els pobres conductors truquen pel mòvil a la feina. “Una hora! Hi porto una hora. És que amb la primera nevada, sempre passa el mateix. I mira que ja ha nevat, la gent s’ha posat rodes de contacte, han avisat mil vegades “nevarà, nevarà, nevarà”, i res de res.”

El col•lapse de la primera nevada forma part de les llegendes d’Andorra fetes realitat. Pots ignorar l’existència dels tamarros que baixen i pugen les crestes muntanyoses amb dues potes més curtes i dues potes més llargues, de tant caminar per un terreny desigual, pots pensar que els menairons s’han quedat a les mines de coure i les bruixes hi són per espantar als nens petits, però el col•lapse de la primera nevada es fa sentir amb la insistència imperiosa, és tan obligatori muntar-lo com fer cagar el tió o estar descontents amb els polítics. Suposo que neva tan poc que volem celebrar-ho cada vegada que passa, i per això, muntem un embús històric en cada ocasió. I l’interessant és que no hi ha neu a la carretera, només hi ha cotxes que van molt lents.

(Publicat al BONDIA l'1 de desembre del 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada