dimecres, 31 d’agost de 2011

Fa

Tinc un amic que des de fa molt de temps s’ha posat a les noves tecnologies i s’ha aficionat a les abreviacions. Recordo un dia, quan li vaig enviar un missatge demanant-li que fes unes gestions i em va contestar (els missatges, us els posaré tots sense puntuació, tal com s’escriu als SMS): “Ho fare avui g.” Jo, al primer moment, vaig suposar que se li havia tallat el missatge, i que m’havia enviat aquella lletra del final sense voler. Ho vaig entendre, sí, com un començament de gràcies, però pensava que eren les gràcies artificialment tallades. Uns dies més tard, li vaig enviar una altra cosa, i em va contestar “mg”. Aquí ja ho hi havia dubte, “mg” devia significar moltes gràcies, escrit tal qual, perquè avui en dia es veu que s’escriu així.
Me’n vaig oblidar (ens escrivim potser un cop cada dos mesos). Però van passar els dos mesos de rigor, i un dia li vaig escriure “¿Com ha anat (tal cosa)?”, i aquest cop em va contestar: “Molt bé, ja t’explicaré fa.” “Fa”, em vaig dir jo, tota pensativa. “¿Fa dies que no m’escrius?” Segur que no. “¿Feliç any?” Potser en un calendari que desconec, xinès del nord o eslau antic, però és de Canillo i som a l’agost. Poc probable. Vaig fer unes quantes suposicions de més, que us estalvio, fins que no vaig decidir ocupar-me de qüestions més urgents i menys misterioses. Un parell d’hores més tard passava per l’avinguda Carlemany i em vaig parar en sec davant del Zara: “Ja sé què vol dir fa!, una forta abraçada.” Potser era una altra cosa (¿favor?, ¿per favor?). Un dia li ho preguntaré. Però, moguda per la curiositat, vaig decidir investigar el llenguatge del xat i l’SMS tal com està explicat a la internet.

D’entrada s’ha de reconèixer que la versió catalana, tal com apareix a la Viquipèdia, és força pobra i es limita als típics A10 i pq, que, conjuntament amb B7s, s’entenen encara que no sàpigues escriure en xat en absolut. Es fa la referència al llibre de Caterina Canyelles i Margalida Cunill SMS en català. Pautes fàcils i ràpides per escriure missatges de mòbil. Passa-ho!, però no es donen més exemples en línia. I no hi surt cap fa. En canvi, l’explicació de la versió castellana, per exemple, és d’allò més divertida. Resulta que bboo vol dir besos, bb és ¿ho veus? (¿lo ves?), fx, per alguna raó, cine, i nt1d, no tinc un duro. Hi ha abreviacions divertides i prou lògiques, com per exemple grr, que vol dir enfadat (això s’entén, això s’entén!). En canvi, que xx sigui una noia i xy un noi, això ho entenc si estic llegint un diccionari, però si m’envien un missatge dient que em vindrà a veure una xx... no sé.
M’ha sobtat la quantitat de missatges amb un contingut clarament negatiu que es poden dir en abreviat. Et diuen, per exemple, “TQPSA”, i sense diccionari no sabràs que significa t’estimava, però s’ha acabat (“te quería pero se acabó”). És curiós que hi hagi sigles per dir “t’odio” (t O): qualsevol diria que si odies algú tindràs temps per escriure-ho complet... o que la gent escrigui pdt i que els altres entenguin passo de tu. És tot un món, és tot un món. Els adolescents deuen dominar-lo naturalment, com la seva llengua materna. Quant a la generació dels pares, potser hauríem de llegir, detingudament, el llibre de Canyelles i Cunill.
(Publicat al BONDIA el 31 d'agost del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada