Per molts anys, Laura

Fa deu anys que els cirerers japonesos del parc Central floreixen per avisar-nos que s’apropa el teu dia. Avui fas 10 anys. T’hem explicat l’aventura del teu naixement tantes vegades que ja te la saps de memòria. Quan vivies a la panxa de la mama, em feia l’efecte que no et movies prou, així que m’estirava boca avall per animar-te a moure’t i aleshores sempre feies tantes puntadetes com era estrictament necessari per deixar les preocupacions de banda i continuar amb el dia a dia. Et vaig fer més pitets i tovalloles a punt de creu dels que et pots imaginar. Feia el punt de creu davant dels arbres en flor i pensava el teu nom, “Laura, Laura”. Vas arribar quatre dies més tard del previst. Les últimes setmanes, cada dia anàvem a passejar al camí dels Matxos d’Engolasters per animar-te a sortir. Vas néixer a dos quarts de dues, plorant de gana, just a temps perquè comencessin els Simpson, i el veredicte del pediatre de guàrdia va ser “molt guapa”, i res més. Pesaves gairebé tres quilos, 2.970 grams per ser exactes, i feies 49 centímetres de llargada. El teu pare et va vestir d’un conjunt blanc, el més difícil de posar en un nadó de tot el que s’havia fabricat a tot el món. Et portaves tan bé que jo em preocupava perquè no ploraves prou. Des de les primeres hores, vas robar el cor al padrí i a la iaia, i el pare filmava el padrí que podia mirant durant hores com dormies. Quan tenies dos dies, et vam posar arracades, contràriament a la tradició russa: a Rússia, les nenes no porten arracades fins a l’adolescència. 

Quan jo vivia a Rússia i celebrava les meves festes d’aniversari amb les veïnes, les meves amigues Tània i Natàlia em feien bufar les espelmes del pastís una per una i, abans de bufar cada espelma, m’explicaven allò que havia passat l’any que li corresponia. Deixa’m que avui segueixi aquesta tradició russa, encara que sigui en paper i amb unes espelmes imaginàries. Les de veritat ja les bufaràs a casa de la iaia i el padrí aquesta nit. 

L’any que vas néixer, al mes d’abril, el teu padrí et va portar una rosa diminuta amb una bandera andorrana. Tens una foto de poques setmanes d’edat agafada a la teva rosa de Sant Jordi. Et vam batejar al santuari de Meritxell, el mateix lloc on ens havíem casat, amb el mateix mossèn que havia batejat, feia molts anys, el teu pare: mossèn Blai. La tieta, la teva madrina, portava una espelma decorada amb molts ornaments. Quan tenies un any, només parlaves rus i les teves fruites preferides eren el meló i la síndria. Et fèiem massatges que havíem après a la consulta d’Isabel Casadevall, i t’agradaven molt aquells massatges d’oli d’ametlla dolça. Et feia molta gràcia l’aneguet groc i divertit que portava l’oli. 

Quan tenies 2 anys, vas començar a estudiar a l’Escola Andorrana d’Encamp i a fer piscina. Et vam portar a aprendre a nedar perquè intentaves tirar-te a l’aigua cada cop que et trobaves a prop d’una piscina o d’un mar. L’aigua t’ha agradat sempre. 

Quan tenies 3 anys, el teu color preferit era el rosa i somniaves a convertir-te en una princesa. 

Quan tenies 4 anys, volies ser mestra i pintora. 

Quan tenies 5 anys, vas començar a esquiar amb l’Escola de Neu. Les teves nines preferides eren les Barbies. 

Quan tenies 6 anys, vam anar a Còrsega. En vam portar la teva joguina preferida, el ruquet que es diu Còrsic. Després de tornar de França, vas començar les classes de gimnàstica artística. Vas aprendre a fer rodes i tombarelles. 

Quan tenies 7 anys, vas començar a anar a AINA els estius, sempre amb la teva amiga Polina. Vas aprendre a fer ponts i verticals. Vas anar a competicions internacionals per primera vegada. 

Quan tenies 8 anys, vas decidir que series metge i et dedicaries a la medicina esportiva. T’agradaven molt les nines Monster High i totes les sèries on sortien. Vas aprendre a fer mortals. 

Quan tenies 9 anys, vas començar a fer dansa urbana i curses de piscina. Vas guanyar la teva primera medalla de bronze en el campionat d’Andorra, estil braça, i la teva primera medalla d’argent a la competició de Puigcerdà, nedant d’esquena. També et van escollir per anar al Consellet de l’escola com a representant de la classe, i et feia molta il·lusió. Vas veure Itàlia, Grècia i Turquia per primera vegada. Et vas aficionar al Bàsquet Club Andorra. 

M’agrada que tinguis somnis i projectes. M’agrada que siguis sempre molt feliç. Feliç aniversari, cor meu. Per molts i molts anys.

(Publicat al BONDIA el 8 d'abril de 2015. Text: Alexandra Grebennikova. Dibuix: Cecília Santañes).