dimarts, 6 d’abril del 2010

Les bicicletes no es mengen

Fa unes setmanes la bicicleta de la meva filla, nova de trinca, de colors molt vius, va desaparèixer del garatge. Encara era massa gran per a ella; li havíem dit que li posaríem unes rodetes addicionals per a que la pugui muntar quan sigui més gran; ens havia tocat a la rifa de Nadal de l’escola l’any passat i portava un llaç de paper de colors.

D’entrada vam pensar que se l’havien emportat uns nens trapelles i que després la tornarien, però tot i que la primera part de la suposició podia haver sigut correcta, la segona va resultar errònia.

No se’n va adonar de seguida. Uns dies més tard: “Mama, la meva bicicleta, on és?” Jo, que sóc molt directa: “Te’l han robada”. “Qui?” “La gent dolenta”. Uns plors: “Jo no volia que me la robessin!..” “Jo tampoc no volia que te la robessin.” “I qui ha estat?” “Els dolents”. Para de plorar i em mira amb una cara de pensar amb intensitat. Passen uns minuts.

“Així que la bruixa dolenta i el drac m’han robat la bicicleta?” “És possible.” En Jordi es gira des del seient del conductor i intenta protestar: “Què li dius, ara?” “Tu has vist qui l’ha robat?”, pregunto. “No”. “Doncs ben podien ser el drac i la bruixa dolenta”. Desisteix. La Laura segueix pensant: “La bruixa dolenta, el drac i tots els dolents?” “Possiblement:” “Se la volien menjar?” “No sé què en volien fer.” “Sí, se la volien menjar. Volien fer-ne una sopa de bicicleta.” “Se la volien empassar tota, tota i tota.” “Pot ser”.

Al cap d’una estona proclama: “La bruixa dolenta i el drac han agafat la meva bicicleta i n’han fet sopa. Se l’han menjat, i els farà mal.”. Es posa contenta com havent descobert la recepta de la justícia poètica, i ja no pregunta res més.

Quan arribi la primavera, li comprarem una altra bici, de les princeses i de color rosa. La bicicleta blava ja deu estar menjada i digerida. Siguem positius. Si t’han robat alguna cosa que era teva i et feia feliç, serà que la gent dolenta és a punt de descobrir que les bicicletes no es mengen.

(publicat al Diari d'Andorra)

1 comentari: