El gran secret de la Cecília Santañes

Tinc davant meu el dibuix que vaig rebre de regal pel Nadal de l’any 2011. A l’herba, al costat d’un arbre, hi ha una lectora curiosa: asseguda, llegeix un atles de color blau. És la vaca Bruna. Encara no s’havia perfilat com el personatge rodó i alegre que protagonitza el llibre editat per AINA un any més tard. La vaca Bruna del 2011 té una taca en forma de cor, ulls més grossos i una mica menys de traça a agafar el llibre, però no hi ha dubte: és ella mateixa, la vaca Bruna, que en arribar a la tercera pàgina del conte canviarà d’arbre, canviarà un atles per un cançoner, però seguirà asseguda en la seva posició preferida, amb la mateixa passió per aprendre coses noves i visitar llocs desconeguts. M’encanten els personatges de la Cecília Santañes. La meva filla diu que voldria ser una dels protagonistes d’un dels propers llibres de la vaca Bruna. Potser ho serà: encara no hi són. Encara s’amaguen al món de la fantasia de la dibuixant. Entenc el desig de la meva filla. El món de la Cecília Santañes és còmode, creïble i ple de secrets feliços. Tothom hi és bo, tot se supera, tots s’ajuden i tot surt bé. Jo, si pogués, també hi viuria. És clar que, fins a un cert punt, ja hi visc: he tingut el privilegi de perfilar la història participant en la construcció de la seqüència dels dibuixos; he pogut explicar-la amb la meva veu. Però no hi aparec, als dibuixos; només aparec a les lletres: sóc el narrador. La narradora. L’Andorra de Cecília Santañes és increïblement bonica. És humana. És acollidora. Al mateix temps, és totalment real; els detalls de la biblioteca de la Casa d’Areny-Plandolit, de la Ruta del Ferro d’Ordino, d’un cotxe vell del Museu de l’Automòbil de la parròquia d’Encamp (i no us dic res més per no revelar-ho tot) són precisos, sòlids, ben treballats. El mossèn Ramon d’AINA s’assembla tant a si mateix que sembla que hagi nascut i envellit dins del conte. En part, és cert: hi ha viscut. A part de ser –com a representant d’AINA– el seu editor, ha inventat els noms dels nens que protagonitzen la història, i és fruit de la seva ploma un pròleg ple d’il·lusió i de fantasia. El gran secret del món de la Cecília Santañes és la bondat. No hi ha ningú que se’n senti exclòs. No hi ha ningú que no s’hi senti estimat. Amb El gran secret de la vaca Bruna (AINA, 2012) només n’hem vist un petit raconet: en realitat, el pobla més gent. Hi ha altres llibres, encara muts: els habiten dragons de colors, gats amb barrets de pallasso i nenes d’ulls enormes i marrons. Hi ha altres projectes, encara latents. Però El gran secret de la vaca Bruna és l’oportunitat perfecta de fer el primer pas en aquest món, si és, per a vosaltres, encara desconegut. El gran secret de la vaca Bruna és un llibre per a nens i nenes. Està escrit en lletra lligada perquè els alumnes de primària puguin practicar la lectura mentre gaudeixen amb les aventures dels personatges. Es pot adquirir a AINA per una donació simbòlica d’un euro; naturalment, la iniciativa de qualsevol que vulgui fer una donació que excedeixi l’euro serà benvinguda. L’AINA, els editors d’El gran secret de la vaca Bruna, són colònies populars de Canillo per a nens i nenes de 6 a 12 anys. El primer punt del seu ideari és fer conèixer i estimar el país. (Publicat al BONDIA el 9 de gener del 2013)